General Model de poble Temes ambientals Temes socials Territori i Urbanisme

El poble que deixem

Primer de tot dir que “el poble que deixem” és el resultat d’una legislatura en la que hem estat a la oposició, podríem dir “el poble que ens deixen”, però com a oposició positiva voldríem pensar que alguna cosa hem influït i que alguna de les nostres propostes i també les crítiques, han tingut alguna cosa a veure amb el que s’ha fet, que en general ha sigut poc.

Ho podríem resumir dient que el poble que deixem és més o menys el que vam trobar. Amb poques diferències, i per si a algú això ja li va bé, tenim que dir que això mateix no ens satisfà gens. I no hauria de satisfer a ningú perquè quedar-se com estem vol dir anar enrere.

Estem disposats a assumir, com a oposició, la part que ens toqui. Potser fent més pressió, o fent-la d’altre manera haguéssim aconseguit que el govern municipal hagués sigut més positiu.

Així creiem que estan les coses amb els temes més importants:

Escola.

Aquí, des de l’inici del projecte de nova escola, en temps del anterior GIC fins ara, s’ha fet el que s’ha pogut, amb la millor voluntat de tots.

Durant aquesta legislatura s’ha volgut millorar la localització i fer-la més al centre del poble, juntament amb algunes millores amb els costos, dels que no sabem exactament l’abast.

De fet, mai sabrem si els canvis que s’han fet, han allargat o no el procés de realització efectiva. Han portat, això si, molta feina i discussions amb diferents departaments de la Generalitat.

Sempre hem sigut partidaris de no crear falses expectatives, i avui dia, la situació real és que ara, al 2019, tenim possibilitat de veure realitzada la nova escola cap al 2024.

La Generalitat ha anunciat que farà obres en 27 escoles amb el seu pressupost fins a l’any 2023, entre nova construcció, obres d’ampliació i rehabilitació, per un total de 104,7 milions €. Entre elles no hi ha Castellcir.

El que sí s’ha anunciat és la possibilitat de signar un contracte de col·laboració Ajuntament-Generalitat, que vol dir que, si finalment es signa, es pot preveure que del cost previst d’aquesta inversió, uns 2,2 milions €, l’Ajuntament està disposat a posar-hi 600 mil € i la Generalitat la resta de 1,6 milions. El contracte de col·laboració indicaria que una petita part d’aquesta aportació seria al 2022 i la resta fins al 2024. L’Ajuntament pot i està disposat a fer-ho.

Conclusió: L’any 2024 o 2025, quan finalment arribi a ser una realitat, haurà sigut un esforç de tots, des del inici al final, passant per més de tres legislatures i diferents grups municipals, tant de govern com d’oposició. Com a feina col·lectiva que ha estat, entenem que ningú s’hauria de posar la medalla.

Altres infraestructures, espais i urbanisme.

És una part ampla i amb moltes coses que caldria fer.

A aquesta legislatura s’ha realitzat l’asfaltat del camí de Sta. Coloma fins a la Penyora. Un projecte que ja venia del govern anterior del GIC. Amb la millora de fer-hi un espai de vianants paral·lel i la canonada de 160mm d’aprovisionament d’aigua.

La resta de coses i projectes, s’han fet cap a la segona part de la legislatura després de molta pressió per part nostre per la necessitat de fer inversions. S’ha realitzat un tros de pavimentació amb ciment al camí a Sant Andrei i s’han mantingut i arreglat varis camins rurals.

S’ha fet un nou magatzem municipal i darrerament, després de molta pressió i encara per acabar, la reforma del espai de Can Salvador per a l’ús com a “espai de lectura i treball i lloc per les entitats”.

També s’han iniciat reformes en la il·luminació pública que han de continuar.

Ens sembla molt poc per quatre anys, i el poble, com es pot veure,  té bàsicament el mateix aspecte que tenia al 2015.

Per fi, a l’últim any i al darrer pressupost per 2019, s’han inclòs projectes d’inversió per un total de 1, 146 milions € que suposa:

  • Reforma carrer Nou i altre asfaltat:                                         561.561 €
  •  Dipòsit aigua Sta. Coloma                                                        300.000 €
  • Il·luminació LED Roureda i resta població                             95.580 €
  • Reforma coberta Casal i millora instal·lació elèctrica        47.745 €
  • Camí Sant Andreu (segona fase)                                              42.000 €

I altres com, pista esportiva Torrelles Guiteres, espais i parc infantil a la Penyora, menjador escolar, millora equipament a La Quintana, millora pati llar d’infants, cotxe elèctric, i alguns altres.

Ha sigut el primer any amb un pressupost d’inversions més a costat de les necessitats, que encara son moltes.

Caldria fer, però no està encara ni previst:

Un Pla d’actuació municipal de 4 anys, a prioritzar en funció dels recursos i necessitats.

Un Pla de manteniment general. Certificat ISO

Una Revisió del POUM, incloent una actuació definida a la zona anomenada “industrial” per tal d’adequar-la a activitats professionals o logístiques no contaminats.

Voreres. Per a tots els carrers asfaltats que actualment no en tenen i amb un estàndard adequat.

Adaptar la zona darrera del Casal on hi ha més terreny municipal per adaptar definitivament una zona d’interès públic.

Millores, apart de l’enllumenat, per disminuir la ‘factura energètica’.

Creació d’espais, rotondes, places, racons i itineraris públics. Concursos per instal·lar-hi elements artístics. Fer un mínim d’una obra cada any que sigui significativa i millorar el manteniment de l’existent.

Concretament rotondes: Millora de les existents de l’accés al poble, tant per l’entrada des de Castellterçol com des de Sta. Coloma. Rectificar l’existent a l’entrada de la Quintana i millora de la cruïlla de la carretera amb el carrer Roureda.

Inversions en camins rurals, especialment el camí d’Esplugues i altres d’interès econòmic per el poble o activitats rurals.

Estudiar com reduir l’impacte visual de línies elèctriques i telefòniques.

Ampliar zones d’aparcament al centre i ressituar-les. Incloure punt de recarrega ràpida de vehicles elèctrics.

Finalitzar la pavimentació dels carrers del poble que encara estan pendents de fer. Es podrien fer sense voreres donat el poc transit, i amb diferents acabats segons zones.

Un eix important és el social i cultural.

Aquí s’ha fet ben poc, només temes com la regulació de les subvencions a entitats, contractació del servei de menjador escolar, millora de la connexió a internet de l’Ajuntament i algun altre.

No s’ha establert una comunicació efectiva amb els joves.

L’assistència als actes culturals, festius i lúdics no ha augmentat ni s’han creat noves formes de dinamització cultural, amb excepcions i alguna iniciativa privada.

Aquest no ha estat un ajuntament al servei de totes les activitats i iniciatives de manera proactiva. No s’ha dinamitzat, malgrat els intents, a les iniciatives ni s’ha donat poder i suport als qui les tenen. Potser per manca de neutralitat en quan als continguts, opinions, disminució de la burocràcia. L’Ajuntament ha de facilitar, no complicar.

S’hauria de promoure el que tenim com a patrimoni cultural i històric. Facilitar acords amb propietaris de bens culturals que es podrien rescatar o fer de participació conjunta, privada/pública, com el Castell de la Popa i algun altre.

Fomentar la creació d’una associació / fundació per a la defensa i declaració de l’espai d’interès públic.

Queda pendent:

Un Ajuntament al servei de totes les activitats i iniciatives d’una manera proactiva. Un Ajuntament que promou i facilita, que pot fer propostes però preferentment reconeix i dóna poder als qui les fan. És neutre en quan als continguts i opinions, i disminueix la burocràcia. L’Ajuntament que facilita, no complica.

L’espai per sala de lectura i treball. A l’acabar la part de Can Salvador del nou Ajuntament, es destinarà aquesta sala com espai per a la lectura i treball, de funcionament diari amb horaris establerts i una persona a càrrec. Viver d’activitats i lloc per a les entitats.

Millora comunicacions. Connexions d’internet i servei de fibra òptica. Ja s’hi ha treballat i l’Ajuntament ha contractat el servei amb una empresa de la zona. Cal obrir la possibilitat de contractació a tots els veïns del poble amb fibra òptica, altres alternatives no semblen recomanables.

Posar-les al servei de la autoocupació, emprenedoria i comerç locals. És una primera acció per fomentar l’establiment d’empreses de serveis: Enginyeries, consultories, arquitectes, publicitat, etc. Posteriorment s’hauria d’oferir un espai dedicat a aquestes iniciatives amb serveis comuns.

Caixer bancari. Acord amb les entitats bancàries amb sucursal propera per instal·lar-hi un caixer.

Millorar la mobilitat i els transports públics. Coordinació eficaç amb el Consell Comarcal i empreses per agilitzar i aconseguir línies de transport en horaris de necessitat, coordinades amb les línies a Barcelona, Vic, Manresa i Granollers. Dins del municipi, connectant les àrees més apartades del nucli urbà. Noves alternatives basades en la cooperació.

Patrimoni cultural i històric. En acabar el catàleg de masies, ampliar els bens d’interès històric o cultural. Acords amb propietaris i possibles inversions sobre bens culturals de rescat o participació conjunta, privada/pública. Castell de la Popa. Fomentar creació d’una associació per a la defensa i declaració de l’espai d’interès públic.

Estendre a altres espais naturals. PEIN de Marfà, espai protegit a la Sauva Negra, Sta. Coloma Sasserra, etc.

Incentivar la creació d’associacions : veïnals, o de barri, de propietaris, rurals, juvenils i de caire cultural.

Un diàleg constant amb els grups de joves per trobar espais i facilitar les seves iniciatives i activitats.

Utilitzar el Consell Comarcal com a organisme de diàleg permanent amb la resta de poblacions del Moianès. Treballar des del Consell per a dotar la comarca d’infraestructures necessàries per a tots: CAP amb serveis de radiografia o intervencions que no requereixin d’hospitalització, piscina coberta per a les classes de natació per als nens, etc.

Al eix de serveis

Millorar i posar al dia tots els serveis a càrrec de l‘Ajuntament amb assessorament per a la negociació i la contractació amb les grans companyies, com Sorea, Endesa, etc.  Buscar aliances comarcals o d’associacions de municipis, que ja funcionen, especialment en el tema de l‘aigua, aigües residuals, electricitat i comunicacions.

Més detalls:

Reciclatge. Servei de recollida de residus i de com millorar-lo. Per incrementar el reciclatge i disminuir el cost del servei i les penalitzacions, caldria augmentar fins als estàndards recomanats els punts de recollida i fer valoració, com a alternativa, de la recollida selectiva domiciliaria.

Tractar tot el tema integral de l’aigua. Des dels recursos de captació, subministrament, consum i residuals.

Revisar tots el contractes de serveis per optimitzar-los a base d’aliances o negociació.

Optimitzar els consums i l’estudi dels preus als usuaris.

Al Eix econòmic

Un Ajuntament que mantingui uns nivells d’inversió recomanables i compensi la manca dels últims anys.

Enfocat a la captació de recursos econòmics i no només de les subvencions públiques.

També amb prioritat per a l’estalvi dels recursos i optimització del pressupost. Estalvi energètic, de funcionament, de serveis i contractes etc.

Més detalls:

Pressupostos participatius. Posar en marxa el procés d’elaboració i participació que vàrem proposar.

Inversions per fomentar l’activitat econòmica. Estudi de l‘espai concret de treball i llançament de noves activitats al poble (empreses o professionals) juntament amb el redisseny de l‘àrea industrial i Comerç local.

Viver d’iniciatives i empreses de serveis. Professionals enginyeries, arquitectura, consultories, educació continuada etc. Amb serveis comuns. Incloure el comerç local. Ajudes a la instal·lació.

Buscar formes de finançament de projectes alternatius i complementaris a les subvencions publiques. Iniciatives privades, concerts mixtes i altres formes de captació de recursos.

El funcionament intern: L’Ajuntament com a “Casa de Tots”:

Posicionar-se activament i de forma clara per a la  transparència i la participació:

  • No s’ha deixat la mentalitat del “responem al que se’ns demani”, una posició reactiva. Crear una actitud activa i creativa en tots els procediments.

Prioritat al servei al usuari.

  • Estem per sota dels estàndards que es marquen de transparència i ajuntament obert, amb la web, comunicacions i atenció al usuari.

Treballar per millorar la qualitat de vida de la gent del poble. Anàlisis de necessitats i creació de comissions d’estudi i millora.

  • Això comença per estructurar mesures i indicadors concrets per saber la situació i necessitats. I prendre decisions.

Acabar amb les divisions i bàndols que paralitzen les activitats i iniciatives.

  • De divisions per diferents opinions n’hi haurà sempre, fins i tot es pot dir que són positives. Ben canalitzades promouen la competència ben entesa, la creativitat i les iniciatives.
  • Però s’ha d’actuar amb total neutralitat. Es creen equips, s’obren espais de comunicació i diàleg. Les activitats i iniciatives de tot tipus s’impulsen i es dona protagonisme i facilitats als qui les proposen.

S’ha de fer un esforç per a la transparència activa i per complir els estàndards recomanats. Homologar els processos interns de treball (manteniment i administratius) amb les normes ISO de qualitat, transparència i medi ambient.

Més detalls:

Transparència i informació, com a valor actiu, com a base de la participació. S’informa per endavant per demanar la participació. Completar i millorar tots els requeriments del portal de la transparència i accions de difusió de la informació municipal als taulers públics.

Comissions de treball i/o comissions informatives. Treballar més enllà de les regidories amb comissions de treball i grups d’experts.

Pla de Manteniment certificat ISO. A partir de l’inventari d’actius. Fer-ho per conceptes i definir que pot fer la brigada pròpia i què s’hauria de contractar de forma externa. Cal que sigui un Pla de Manteniment útil que ajudi a la Brigada a disposar d’un calendari de les actuacions que calen en cada moment de l’any i ajudar-los a planificar i coordinar tota la bona tasca que fan.

Mantenir al dia l’inventari d’actius fet el 2016 i digitalitzar-lo si no s’ha fet.

Participació. Foment de la participació ciutadana per: Millora dels espais públics, manteniment, actes culturals i d’oci. Activitats per al foment econòmic. També per a la creació i disseny de nous espais urbans.

Assessoria legal per a les negociacions amb els grans subministradors. Una renegociació de contractes existents i nous, amb les grans companyies, actualment no es pot fer sense tenir assessorament o coordinació amb altres grups que ja s’han format. Com a exemple, les negociacions amb Sorea i altres.

I finalment dues coses importants:

  • Decidir de forma participativa el model de poble que volem pel futur.
  • Un pla estratègic per aconseguir-lo. (Similar al que proposàvem com a Castellcir 2020)
Print Friendly, PDF & Email

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada